Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Vull compartir la felicitat que m’aporta veure créixer el meu fill.

Aquesta setmana passada, el Nael, ha fet un pas endavant en la seva autonomia i en la seva separació de mi.

Després d’un parell de setmanes molt dures, en les quals hem tingut un “amor-odi” on entràven en lluita la necessitat de tots dos de desfusionar-nos i la por a la pèrdua, sembla que ho estem superant.

M’havia oblidat del recordatori que faig sovint a moltes mares quan es troben que els seus fills i filles sembla que hagin fet un retrocés i tornin a ser nadons, quan tornen a demanar mama mama mama, s’enganxen altra vegada al pit, tornen a dormir amb els pares, volen estar en braços, semblen menys independents…

Els infants, quan es disposen a fer un gran pas en la seva autonomia, quasi sempre fan, prèviament, el que als adults ens sembla un retrocés. Just abans de començar a gatejar, a caminar, de deixar el pit, de dormir sols etc. acostumen a tenir la necessitat de reforçar la seva sensació de seguretat i assegurar-se que, encara que “s’allunyin” de la mare, aquesta seguirà estant allà. Per això tenen un període de gran demanda com a recolzament a la confiança en ells mateixos.

Si en pots ser conscient i acompanyar-los en aquests períodes, surten d’ells amb una seguretat personal molt important per a ells. Però no sempre és fàcil.

Jo me n’havia oblidat i m’he estat sentint absorvida i superada per la situació a la qual, s’hi afegia la meva reticència a deixar-lo anar. La sensació inconscient d’estar perdent el meu nadó… La sensació d’abandó…

Una amiga em va ajudar a veure-ho clar explicant-me que a ella se l’hi havia retrassat el segon part perquè no havia fet aquesta feina de separació amb la seva primera filla. Gràcies a això vaig poder fer, jo també, un pas endavant i així deixar, acompanyar, animar i disfrutar de veure al Nael fer-se gran i autònom. El canvi ha estat espectacular i molt molt bonic. Tornem a estar en harmonia i ha començat a estar llargues estones jugant sol, s’adorm amb el Sergi sense demanar-me, s’està quedant a l’escola content i ens demana estones d’exclusivitat amb els avis.

Quin gran aprenentatge això de la maternitat!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Nube de etiquetas

A %d blogueros les gusta esto: