Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

L’Ainara ja ha nascut i em ve de gust compartir-ho! Des que vaig tenir el Nael, en un intent de part natural a Migjorn amb moltes complicacions, tenia clar que el següent el volia tenir a casa, tranquila, sense pressions i això, sentint-me a casa, acompanyada dels meus. I si, finalment ha pogut ser així i he tingut el millor part que hauria pogut imaginar i les millors primeres hores de vida amb la meva filla i acompanyada de les persones que més estimo. Ha estat una experiència espectacular.

Diumenge 23 de maig, després d’un dia preciós acompanyats d’uns molt bons amics, de la meva mare i de l’Isaac, després de fer una excursió de més d’una hora i tot menjant unes pizzes, vaig tenir la primera contracció. Aquesta no va ser com les que havia anat tenint durant les últimes setmanes, aquesta va ser forta i llarga, com un dolor de regla molt fort.
Eren les 12,10h de la nit i, en tenir-ne una segona igual després d’uns 12 minuts, vaig anunciar que me n’anava a estirar. Ho vam fer tots, el Nael i el Teo ja dormien i els vam seguir la Laia, el Jordi, el Sergi i jo.
Però al cap de 12 minuts ja tenia la tercera i entre la tercera i la quarta ja només van passar 10 i així fins que, només era la una de la matinada i les contraccions eren cada menys de 5 minuts! No hi havia cap dubte que havia començat el part i a quina velocitat!

En principi haviem planejat que fós a l’habitació on faig els massatges però aquella nit teniem convidats així que vaig anar cap al menjador i el Sergi va començar a fer trucades, la llevadora, les mares i la meva germana perquè estigués amb el Nael (el meu fill de 2 anys i mig).

A mi em va venir de gust posar-me de quatre grapes, sobre unes mantes i balancejar la pelvis fixant-me amb el moviment de les cames cada vegada que venia una contracció. No hi lluitava, fluía i em repetia que cada una m’acostava una miqueta més a la meva filla. Buscava les cames del Sergi per a refregar-me com un gat, em sentia animal…

Van arribar l’Alidé, la meva germana, que em va fer una abraçada que em va transmetre una seguretat molt important, i la Maru, la mare del Sergi i se’n vam anar atentes per si el Nael es despertava.

Cap a les dues va arribar la llevadora i vam escoltar el cor de l’Ainara que estava perfectament! Em va dir si volia que em fes un tacte però vaig preferir seguir sentint i endinsar-me en cada contracció, no patia, era un dolor que m’envoltava i que fins i tot podia disfrutar. El Sergi semblava llegir-me el pensament, no li havia de demanar res, pensava, hi ha massa llum i sense dir-li ell tancava el llum, tenia set i m’oferia aigua, em feia massatges i m’animava, era, el millor acompanyant que podria haver somniat!

A les 2.30h ja estava en dilatació total i aleshores es va despertar el Nael i la llevadora ens va dir que això era que faltava ben poc perquè sortis l’Ainara ja que els germans tenen una forta conexió i és molt comú que es desperti just en el moment de l’expulsiu. Va venir i es va asseure a la falda del Sergi, molt aprop meu i entre contracció i contracció s’acostava i em feia petons dolços, ho estava entenent tot!

Quan vaig començar a sentir l’impuls d’empènyer, les contraccions es van tornar més doloroses. Entràvem en una part del part que no havia pogut sentir en el neixament del Nael i vaig sentir por, la meva ment guanyava terreny a l’instint… Semblava que m’anava a bloquejar, empenyia en cada contracció però quan notava el cap deixava d’apretar i l’Ainara tornava a pujar… Uns moments crítics. Després vam veure que tenia una volta de cordó al peu. Per sort, el Sergi i la Sofia no em van deixar enganxar en el sentiment de no poder i, fent-me connectar amb les dones que hi havia a casa: la mare, ma germana, la mare del Sergi i la Laia; van aconseguir centrar-me i poder portar tota la meva energia a les caderes, a la pelvis, a la vagina i, sobretot a l’Ainara! I poc a poc vaig anar sentint com la meva filla s’obria pas fins que va sortir el cap, apretant molt poc a poc perquè la Sofia anava massatjant el periné i la cicatriu de l’anterior episotomia perquè no hi hagués cap tall. Després del cap només va caldre una empempta més per fer sortir les espatlles i ja la vaig tenir sobre meu. Tranquila, sense plorar, mirant-me amb ulls d’entendre, perfecte, preciosa!
Eren les 3.45h.

Al cap d’una estona vaig expulsar la placenta i el Sergi va tallar el cordó umbilical, ja estàvem rodejats de tota la família que ens havia acompanyat, amb la seva energia, durant tot el part i el Nael va entrar cridant “entre tots ho hem aconseguit!”. Quina emoció més gran. No hi ha paraules per descriure-ho.

No hi ha dubte que l’experiència ha estat meravellosa i quina diferència amb el part del Nael en el que, la por em va guanyar i després de quasi tres dies de part vam acabar a l’hospital, derrotada, amb una episotomia de 13 punts que en el pospart es va infectar, amb un neixament amb espàtules que feia estar el Nael en alerta i sentint-se en perill, amb problemes inicials amb la lactància pels calmans que havia de prendre…

Ara estem a casa, des del primer dia, amb una nena que se sent segura, que demana sense cap dubte que serà atesa, amb el seu germà que (tot i la extrenyesa d’aquesta nova situació), ja s’estima a l’Ainara, el pare que li cau la baba i jo que em trobo perfectament, feliç i agraïda, agraïda, agraïda!

Anuncios

Comentarios en: "Parir a casa, néixer a casa" (7)

  1. Hola guapa!
    Sóc la Júlia. L’Alidé ja m’ho havia explicat, però quina emoció llegir-te!
    Segur que va sre un part fantàstic! Moltes felicitats a totes!

  2. Moltes felicitats!

    Xafardejant d’un bloc a un altre he trobat el teu i gratament m’he trobat aquest article que en bona part m’ha recordat el meu part (també a casa).

    M’ha agradat molt. Felicitats de nou per la petita.

    Jo també tinc un bloc on hi vaig posant cosetes de la maternitat i la criança. Te’l deixo per si un dia li vols fer un cop d’ull:
    http://pipaopopa.blogspot.com/

    Una forta abraçada per tots 4!

  3. Ari,
    No l’havia llegit fins ara, quina emoció tan gran he sentit. L’article és preciós, enhorabona.

  4. Laia Balmes dijo:

    Hola, he anat a parar en aquesta pàgina mirant informació de La Font, l’escola Waldorf de Borgonyà. I encara estic emocionada pel que acabo de llegir; t’ho confessaré: estic plorant d’emoció.
    Jo vaig ser mama el 12 de juliol de 2010 de l’Arnau. Un nen encantador!! Volia un part natural, però al final va ser amb eperidoral. Després de moltes hores sense descansar, la ment se’m va bloquejar i no vaig tenir el suficient suport moral per part del meu company ni de la llevadora que em va tocar a l’hospital de Vic. Tinc molt clar que el pròxim part serà a casa amb companyia de tots els que necessito al meu voltant en un esdeveniment com aquest: el meu company, la meva mare, la meva germana i el meu fill.
    Gràcies pel teu escrit. És meravellós i emocionant!

    Una abraçada Laia Balmes.
    Espero veure’ns a La Font, ja que tinc la intenció de portar-hi el meu petit, ja que a més em queda molt a prop de casa i de la feina!!

    • Moltes gràcies Laia pel teu comentari!
      El meu primer part tampoc va ser com jo l’havia desitjat i vaig acabar a l’hospital, amb epidural i una episotomia que em va fer estar al llit els següents 10 dies així que t’entenc moltíssim!.
      Jo et recomano fer algun treball terapeutic per a sanar aquesta experiència. Jo vaig fer un reneixament i teràpia en grup per poder descarregar com em vaig sentir, per poder respirar la frustració i per a netejar de cara al següent part i mira, em va servir i ara puc pensar en el primer part que, per cert, ahir en va fer 4 anys, i plorar d’emoció i no de ràbia.
      MOLTES FELICITATS LAIA, ets una campiona!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Nube de etiquetas

A %d blogueros les gusta esto: