Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Eurítmia

Article extret de la web de l’espai Waldorf-Steiner de Girona Vers el Sol

L’eurítmia és un art que pot ser aplicat en l’àmbit pedagògic, artístic i terapèutic.

L’Eurítmia PEDAGÒGICA

“L’eurítmia és una educació impregnada d’ànima … l’eurítmia produeix una voluntat que queda al llarg de tota la vida mentre altres mitjans que criden a l’educació de la voluntat tenen la particularitat que els seus efectes es debiliten en el transcurs de la vida … L’eurítmia té la capacitat de donar a aquells que la fan, noves forces de vida “.

Rudolf Steiner

El nen aprèn de diferents maneres segons la seva edat, segons el punt de desenvolupament que atravessa. Un lactant és un ésser en total obertura, aquest percep el món sense barreres, i en la seva percepció és un amb el món. El món exterior és llavors part del seu interior i així aprèn – va repetint tot allò que l’envolta. Aquesta forma d’aprendre se l’anomena capacitat d’imitació, i aquesta capacitat l’acompanyarà de diferents maneres fins al voltant dels set anys.

Després d’aquest primer septeni la imitació es transforma gradualment en el pensar. La capacitat de pensar es manifesta també en cada edat de diferents maneres, com la capacitat imginativa o creativa (7-14 anys): el nen està creant constantment idees en forma d’imatges. I és per això que l’activitat artística, plena d’imatges, és el millor aliment per a l’interior del nen. En aquest temps aprèn per mitjà de l’autoritat que el professor pot despertar davant dels seus alumnes. Aquesta autoritat es basa en allò que el professor pot sentir com a veritable, bo i bonic. Per a aquest grup d’edats el professor ha de cuidar especialment el seu llenguatge, aquest ha de ser el més artístic possible en el sentit que haurà de ser creat cada vegada de manera nova per mitjà d’imatges, metàfores, fantasia. Tot això exercirà influència en la propera etapa de desenvolupament (14-21 anys) on la vida anímica pren una força especial després de la maduració sexual (o pubertat).

 

El nen en moviment

El moviment del nostre cos és el primer sentit que ens dóna la possibilitat de la percepció de nosaltres mateixos. I això significa la possibilitat d’obtenir la consciència de si mateix. Quan el lactant es para sobre les seves dues cames comença el seu procés de separació del món i amb això el progressiu naixement del seu propi jo. Quan fa les primeres passes comença a viure la espacialitat endavant-enrere, dalt-baix, dreta-esquerra, i ja pot anar ell mateix a agafar coses, a trobar el món. Cada vegada el seu moviment es va fent més controlat. El moviment per al nen és pura alegria. És la possibilitat de prendre ales cap a la trobada dels altres, del món, i finalment cap a si mateix. El moviment és l’element del nen. Tot procés pedagògic que ensenya a través del fer, de l’activitat corporal, està en equilibri amb la necessitat interior del nen. Així el procés d’aprenentatge s’interioritza d’una millor manera.

 

Un moviment ple de sentit

Gimnàstica física o gimnàstica de l’ànima?
Quan el moviment surt només d’una indicació física és un moviment mecànic, és a dir, buit de qualsevol sentiment o vivència interior. Rudolf Steiner explica com aquest tipus de gimnàstica “endureix” l’ésser en desenvolupament. No només els seus músculs s’endureixen sinó també el seu interior, la seva forma de pensar perd vivacitat i obre pas a un pensament materialista.

 

“L’eurítmia és una educació impregnada d’ànima … l’eurítmia produeix una voluntat que queda al llarg de tota la vida mentre altres mitjans que criden a l’educació de la voluntat tenen la particularitat que els seus efectes es debiliten en el transcurs de la vida … L’eurítmia té la capacitat de donar a aquells que la fan, noves forces de vida “.

Rudolf Steiner

 

La eurtimia proposa un moviment ple de sentit. El moviment corporal pren arrel en l’experiència interior que és guiada per les imatges, sons, ritmes, melodies, de la música i el llenguatge.

En l’escola Waldorf, l’eurítmia és una de les matèries més importants, especialment dels 7 als 14 anys, a través de la qual es treballa:

  • El moviment com a base higiènica en la pedagogia (moviment com a pràctica de salutogénesis).
  • La concentració, coordinació, habilitat. Treball del pensar per mitjà de la voluntat. 
  • Desenvolupa un sentit per a l’experiència del llenguatge per mitjà del moviment. Aporta els elements bàsics per a la composició de poesies i versos: vocals, consonants, ritmes.
  • Indueix el moviment corporal des de les imatges. 
  • Els nens aprenen a través del moviment. A cada curs, es treballa segons les necessitats d’aprenentatge específiques a través de textos, poemes, etc.

Quan es parla de l’home sencer, vol dir que no només el seu cos físic repeteix certs exercicis mecànics, l’ànima (el sentiment) i esperit (el pensament) són l’instrument d’aquest art. A la eurítmia tot moviment neix d’una impressió anímica produïda per les imatges de la paraula, del poema o del conte o pel sentiment que desperta el so, la música a l’interior de l’ésser. I allà la força del pensar (de diferents maneres en cada etapa del desenvolupament del nen o del jove) és anomenada per poder donar forma i moviment a aquesta percepció de l’ànima, per expressar el que sent.

Per exercir la eurítmia, l’ésser ha de posar en activitat la seva capacitat de representació interior, les seves forces imaginatives, forces del pensar.

L’eurítmia neix de les lleis naturals, de les forces originals de l’ésser humà, de les forces creatives divines que són les mateixes forces del llenguatge. Per això aquest art té punt de partida en l’organisme de forces de vida, en el qual viu el nen naturalment. Aquell que executa l’art de la eurítmia sentira en les seves formes vitals seu ésser més íntim, en ser arquetípic de l’humà.

La paraula rep una cura particular en la pedagogia Waldorf: el coneixement de la naturalesa humana, que ens mostra com l’ésser esdevé forma i estructura els seus òrgans i cos en general a partir del seu entorn, del que escolta i vivència en la paraula dels seus acompanyants.En l’eurítmia, el nen viu el sentit profund de la paraula.

Aquest art té una funció ennoblidora i equilibrant en el pla social, en ella el treball grupal té un significat especial, l’ésser té l’exigència d’estar present com a individu que alhora possibilita un treball comunitari.

 

Quant a l’eurítmia pedagògica…

  • Els gestos no han de ser dirigits conscientment per la voluntat sinó a través d’imatges. (El nen construeix els seus membres des de l’interior en el moment en que aquests donen forma exterior les imatges viscudes interiorment a través del joc)
  • En aquesta edat assistim als nens en una etapa molt forta d’encarnació, és a dir una etapa en què l’esperit penetra fortament els membres. Per això quan l’esperit del nen viu les imatges i aquestes s’uneixen al moviment físic, corporal (moviment penetrat directament per la imatge) aquest mateix està penetrant els seus membres (assistint una encarnació plena d’esperit). Aquest tipus de moviment edifica el cos del nen de manera directa. Les imatges espirituals i vives del sol, la lluna, els follets o el cavall actuen directament en l’ànima i cos del nen.
  • En aquesta edat no és qüestió d’exercitar, memoritzar ni saber! (això serà exigit més tard). A través del moviment volem practicar la presència d’esperit per mitjà de l’activitat corporal.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Nube de etiquetas

A %d blogueros les gusta esto: