Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Deslletar o destetar?

L’Ainara ja no fa pit. Aquesta setmana passada ha fet dos anys però ja fa deu dies que no pren teta.

Quan vaig tenir el Nael fa quatre anys i mig i vaig sentir que volia alimentar-lo amb llet materna, vaig estar llegint opinions de diferents experts, escoltant vivències de les mares que tenia aprop i de les professionals de la lactància i vaig decidir que volia apostar per alletar als meus fills a demanda i tant de temps com fós possible. Lactància materna exclusiva i a demanda fins als sis mesos de vida i després, amb el desig d’arribar als dos anys d’alletament però amb la intenció d’escoltar-los a ells i a mi per sentir el moment de finalitzar-la.

imatge extreta de la web, molt recomenable, Aprenent a Ser Mare

Vaig sentir el contacte i el vincle que ens proporcionava, la tranquilitat que donava saber que l’estava alimentant amb una llet d’una qualitat superior, amb la composició exacta que necessitava i en la quantitat que ell demanava. Vaig disfrutar moltíssim i també vaig ser conscient del sacrifici i de l’esforç que suposa donar el pit d’una manera conscient i amb presència. De les dificultats que porta escoltar i satisfer les demandes del teu fill sense oblidar-te de les teves pròpies necessitats i de la importància de transmetre’ls que primer de tot va el respecte cap a una mateixa.
Així, el Nael va mamar fins que un dia, quan jo ja estava embarassada de l’Ainara, i després de passar uns quants dies amb força dolor als mugrons quan s’enganxava al pit i haver-li pogut expresat a ell, una nit em va dir “mare, avui vull que el pare m’adormi amb un conte”. Era el dia abans del seus segon aniversari i ja mai més ha tornat a demanar teta.

Amb l’Ainara, però, la cosa ha anat una mica diferent. Amb ella, la decisió de interrompre la lactància ha estat meva.

Han estat un parell de mesos en els que he anat sentint la necessitat de tancar aquesta etapa tant meravellosa de la meva vida. Em va venir la regla després de quasi 5 anys sense tenir-la, hi havia moments (més dels habituals) en els quals sentia que no m’estava respectant i que havia de parar de fer el que tenia ganes per donar-li pit, em llevava molt cansada, tornava a tenir ganes de recuperar la meva vida fora de la “fusió emocional”, sentia que no estava deixant créixer la meva filla…
Però el sentir i el pensar no sempre van de la mà, i el meu cap em deia que l’Ainara encara no tenia dos anys, que era massa aviat per sortir de la fusió, que els moments en que les dues ho disfrutàvem eren moment d’amor en majúscules, que quan ho deixés els meus pits segurament ja no alimentarien a ningú més…

No ha estat fàcil, però un matí vaig sentir que s’havia acabat i li vaig explicar i, com no, l’Ainara em va escoltar amb uns ulls oberts com dues taronges i va estar tot el dia sense demanar-me pit! Després vam passar un parell de nits i un parell de dies remogudetes totes dues. Jo sentint el dol d’una etapa finalitzada, ploranera, extranya, i ella sentint la raresa d’una situació nova, d’una altra manera de relacionar-se amb la seva mare, redescobrint les formes de tranquilitzar-se, però totes dues molt juntetes i mimoses, sense lluites, sense . Ha estat un procés molt i molt bonic.

En aquestes dues setmanes l’Ainara s’ha fet Gran. Ha començat a parlar, està molt més independent i fins i tot ha canviat la manera de relacionar-se amb el Nael. És espectacular tenir la oportunitat i la sort de poder observar com créixen i canvien els infants i, sobretot, deixar-se ensenyar per aquests éssers tant perfectes.

Gràcies Ainara, gràcies Nael

Anuncios

Comentarios en: "Deslletar o destetar?" (3)

  1. Ari m’agrada molt això que expliques. Jo ara mateix crec que començo a estar en aquest punt que el cap em diu que encara no té dos anys i que ja es deslletarà quan vulgui però alguna cosa dins meu hi ha moments que em diu que prou, o com a mínim, que menys. Que com tu dius també hem d’aprendre i transmetre el respecte cap a nosaltres mateixes i hi ha moments plens d’amor i complicitat i d’altres que em sento una teta amb potes (i a sobre amb exigències de “teta, teta, teta!!!”).
    Bé, m’ha anat molt bé llegir-te! Gràcies 🙂

    • Ai, sóc la Júlia!

      • lesdoules dijo:

        De res guapa! Hi ha moltes mares aprop meu que han deixat de donar-los-hi a la nit i estan contentíssimes! Com a mínim dormen més de tres hores seguides i totes coincideixen en que ha estat molt més fàcil del que es pensaven.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

Nube de etiquetas

A %d blogueros les gusta esto: