Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Archivo para la Categoría "Bibliografia"

Proposta Bibliogràfica

Només n’he llegit les crítiques i ja m’ha cridat l’atenció així que, de moment, us el recomano i pregunto si algú l’ha llegit i què us sembla?

Es tracta del nou llibre del doctor Dr. Robert Mendelsohn

COMO CRIAR UN HIJO SANO (a pesar de los médicos)

En aquest llibre el Dr. Mendelsohn, conegut crític de la medicina tradicional, s’ocupa de la seva especialitat, la pediatria que va practicar i ensenyar durant 30 anys. Afirma que el pares, i no els metges, som els més qualificats per a determinar el grau de gravetat de les molèsties infantils i que podem i hem d’involucrar-nos en tot el que respecta a la salut d’aquests.

Dóna informació detallada sobre el diagnòstic i tractament de les malalties infantils afirmant que un 95% de les visites al consultori pediàtric son innecessàries i fins i tot perilloses.

Dona ènfasi en el fet que les mares, les àvies i la Mare Naruralesa son el millors metges i que la intervenció mèdica hauria de ser l’últim recurs.

Hi ha capítols sobre criança i desenvolupament, infància, refredats i grips, infeccions, problemes de visió i audició, nutrició, alergies, problemes de pell i emocionals.

Així que pinta força bé! Aviam si algú que l’hagi llegit pot donar-nos-en més informació!

Vacunes, realment necessàries?

Diftèria, Tetanus, Polio, Hepatitis, Xerampió…pinchazo.gif

Per la majoria de la població, les vacunes son un tema obligatòri i incuestionable. Ens han vacunat de ben petits i a l’escola, quan algú no es volia vacunar havia de fer-ne avís cada vegada que s’acostava alguna campanya de vacunació general.

En el mau cas, fins fa ben poc no m’havia plantejat el tema de la vacunació fins que m’he quedat embarassada. Fa uns anys que sento comentaris en contra d’aquesta pràctica sistemàtica i que conec gent que no ha estat vacunada o que ha decidit no vacunar als seus fills però no hi havia posat massa atenció, no m’afectava…

vacunacion.jpgSabia que la gent que decidia no vacunar els seus fills s’afronta a un vertader conflicte emocional i social i que se n’ha d’estar molt segur per a enfrontar-se a aquest mite tant arrelat a la societat contamporània, però en aquesta situació és en la que també et trobes quan, com jo, decideixes no medicar-te, optes per un part natural, ets crític amb el capitalisme o, en general, vas en contra del que està preestablert a la nostra societat.

Ara arriba el moment de pensar en vacunar el meu fill i per començar, em decideixo per un part natural, per la qual cosa, la primera vacuna de l’Hepatits B ja no li posaràn sense preguntar-m’ho. Aleshores comences a informar-te, des de la plena desconeixença, sobre què significa vacunar a un nadó i de fins a quin punt és necessari i comences a trobar a experts, cada vegada més, que hi estan en contra i plantegen els problemes derivats d’aquesta pràctica.

Comences a llegir

la pràctica de les vacunacions massives no només no porta avantatges sanitàries sino que a més a més és l’orígen de numerosos transtorns i malalties

(Curso sobre Infección, Inmunidad y vacunas)

Las vacunaciones sistemáticas son presentadas como uno de los logros más importantes de la medicina preventiva. Esta idea ha calado profundamente entre la población contribuyendo a la génesis del llamado “mito vacunal”, es decir, la creencia de que las epidemias han desaparecido o han sido controladas gracias a las vacunaciones y de que estas apenas tienen efectos adversos, pero existen suficientes indicios que hacen pensar que las vacunaciones pueden estar en la base del incremento de enfermedades como el asma, los síndromes autistas, las diabetes juveniles…

:: VACUNACIONES SISTEMÁTICAS EN CUESTIÓN. ¿Son realmente necesarias?
Autor: Juan Manuel Marín. Ed: Icaria

De totes maneres no acabo de trobar informació suficient, ni cap fòrum on es discuteixi el tema, ni cap curs… I segueixo esperant el curs de Migjorn on ens en parlaran, però el que passa és que és pel Gener i jo ja hauré parit…

Aviam si algú em dóna un cop de mà!!!

Més llibres de Laura Gutman

CRIANZA

Violencias invisibles y adicciones

fotocutres111.jpgAvui us voldria parlar del llibre que estic llegint actualment, el qual, com tots els de la Laura Gutman, m’està fascinant i m’està fent reflexionar moltíssim sobre la meva vida i la dels que m’envolten. Aquest llibre, com els anteriors (La Maternidad i El Encuentro con la propia sombra i Puerperios y otras exploraciones del alma femenina), m’està servint per a parar a mirar dins meu, m’activa i em porta a records i emocions passades, m’ajuda a escoltar-me i m’està fent replantejar molts aspectes de la meva manera de viure. És dur veure els errors que cometem i els han comès cap a nosaltres, sobre tot durant la nostra infantesa, però val la pena sentir aquest dolor per no permetre que es transformi en patiment i poder fer una mica de “neteja”.

Las cosas no son fáciles para nosotras, las mujeres, que debemos repartir nuestros esfuerzos entre la conquista del mundo profesional y seguir manteniendo nuestra entidad femenina dentro de la familia. Cuando, además, aparece un niño pequeño con necesidades básicas impostergables, demandando amor, brazos, paciencia, comprensión, leche, cuerpo, mirada y sostén, sentimos que la voracidad del bebé es exagerada y que no podemos abarcarlo todo. Si no comprendemos la angustia y desesperación que nos inunda, solemos recurrir a la solución más fácil dejando al niño en manos de otros.mama.jpg

Este libro propone recorrer honestamente nuestras historias personales para darnos cuenta de que la imposibilidad de rendirnos a las necesidades del bebé tiene razón de ser, ya que nosotras mismas provenimos de historias de carencias afectivas y desamparos; y para animarnos a realizar un trabajo de conciencia que puede generar una revolución en el vínculo entre madres e hijos.

La Parella del Part

Compartir l’experiència del part amb algú proper a tu et farà sentir amb més força i confiança. Compartir l’experiència del part pot ser un esdeveniment cim en una relació amorosa, una cosa que no s’oblida. Per a molts és con trobar-se de cara amb el verdader significat de la vida i amb un poder més fort que el desig sexual.

Estar present en el moment, sense distreure’s ni distreure, sinó allà, amb ella, és la escència d’un bon company de part. No té res a veure amb dirigir a la dona, no és un assumpte de tècnica complicada, sinó de prestar atenció completa i concentrada. És important estar totalment allà i, en la mesura del possible, només allà, vivint el moment.

light-touch-massage.jpgEl company de part hauria de preparar-se amb tu per al naixement, hauria de ser algú que comprengui les teves necessitats i que sàpiga exactament quan és apropiat ajudar i quan cal retirar-se.

L’entorn de l’hospital inhibeix amb freqüència al campany per a donar recolzament total a la companya i també produeix tensió nerviosa. Se sent rodejat d’experts, té por d’equivocar-se i es acaba transmetent aquest nerviosisme a la parturienta. El part fora de l’hospital, en canvi, té lloc en un espai on el company pot ser realment ell mateix i no sent que ha de fingir.

És important compartir, abans del part i amb la màxima sinceritat possible, totes les emocions, expectatives, pors esperances i amor que se sent envers el part. Compartir els somnis sobre el part i així suavitzar i acceptar els forts sentiments que el rodegen és fonamental per a facilitar la sintonia entre la dona i el company de part.

Què fa un company de part?

Per a la dona a la que recolzes ets una ancla en un mar turbulent. Ser capaç de romandre tranquil i confiat durant el part és la qualitat més important que ha de tenir un company. Hi ha moltes maneres de reconfortar a la parturienta quan el procés s’endureix i de reanimar-la si se sent tant cansada que desitjaria que tothagués acabat.

12.jpg

S’ha de parlar, abans del part, de quines tècniques son les que més reconforten a la dona, tenint, sempre en compte, que l’experiència del part és una cosa nova i que les necessitats poden canviar molt al llarg del procés. És molt útil parlar a la dona fluixet i suau amb parlaules d’ànim com “obre’t”, “deixa’t anar”, “ho estàs fent molt bé” etc. Es pot recorrer al tacte, als massatges, les carícies, recolzament físic, etc. però la escència del que aporten els companys de part és que són amants i amics i que han de ser capaços d’estar a la completa disposició de la dona, escoltant, sentint i respectant les seves necessitats i peticions, encara que aquestes no puguin ser formulades en paraules.

Ara bé, per molts preparatius que feu junts, haureu de ser flexibles, de manera que ella pugui fer el que li sembli millor en el moment del part, fins i tot si no és el que tenia planejat. És important que sàpigues quan has d’estar callat, donar-li el seu espai, no intervenir i deixar-la seguir el ritme del part i per tant ser conscient que no té res a veure amb tu si no et “necessita” tant com tu t’havies pensat i no sentir-te refusat.

Si us interessa saber-ne més, al llibre de la Sheila Kitzinger Nacer en casa (com preparar-se per un part natural a casa o a un centre especialitzat) hi ha un extens capítol que parla de les tècniques a les quals pot recórrer el companys de part per a ajudar a la dona.

Michel Odent, una gran referència

1151329550_9218_small.jpg

Michel Odent es va graduar com a cirurgià el 1950.

És una de les principals autoritats mundials en l’atenció al part, pioner dels moviments per la humanització del naixement, amb respecte pels processos fisiològics i sense violència.

És ben conegut com a obstetra per haver introduït en un hospital públic francès els parts a l’aigua i també sales de part en les quals les parelles poguéssin sentir-se a casa.

És el fundador del Centre d’Investigacions Primàries de la Salut de Londres, l’objectiu del qual és estudiar la correlació entre el que passa durant els primers dies de vida i la salut i el comportament posterior durant la resta de la vida.

Ha publicat 10 llibres traduïts en 19 idiomes. Traduïts al castellà se’n conèixen els següents:mamatree.jpg

Laura Gutman a Barcelona

laura4altaconlibros.jpgLaura Gutman, fundadora i directora de Crianza (Buenos Aires), terapeuta familiar, especialitzada en la atenció de mares i pares de nens/es petits/es i autora dels llibres “La Maternidad y el encuentro con la propia sombra“, “Puerperios y otras exploraciones del alma femenina” i “Crianza, violencias invisibles y addicciones“, impartirà un seminari titolat LA MATERNIDAD COMO CRISIS VITAL els dies 22, 23 i 24 de febrer de 2008 i una supervisió de casos el dia 25 a la Fundació Balmesiana (c/ Duran i Bas 9- barri Gòtic de Barcelona).

Està dirigit a totes aquelles persones interessades en reflexionar sobre elles mateixes i sobre el vincle amb els nens, tant des del punt de vista personal com professional, és a dir, des de metges, doules, llevadores, mestres, terapeutes fins a pares i mares i està permès assistir-hi amb nadons i nenes i nens petits, pels quals hi haurà dues cuidadores.

El temari és molt interessant ja que es basa en el contingut dels seus tres llibres, per la qual cosa, es parla des del fenòmen de la fusió emocional “mare-nadó”, el puerperi com a estat alterat de la consciència, el rol del pare, les doules, la violència, la criança, etc.

El preu és de 250€ (l’assistència de la parellad e criança és gratuïta) i per a formalitzar la inscripció s’ha d’omplir una fitxa d’inscripció a la mateixa pàgina de l’autora: Crianza.com

Si a algú li interessa que li envii el tríptic sencer que no dubti en demanar-m’ho! Només cal que m’indiqueu el vostre mail com a comentari o que m’envieu un correu a lesdoules@gmail.com

Presentació dels llibres de Michel Odent

L’Editorial Ob Stare presenta a Barcelona, el proper 18 d’octubre de 2007, els llibres del Dr. Michel Odent El bebé es un mamífero y La vida fetal.

odent_bcn1.jpgEl Dr. Michel Odent és una de les principals autoritats mundials en l’atenció al part, pioner dels moviments per la humanització del naixement, amb respecte pels processos fisiològics i sense violència. Va ser el primer obstetre en introduir en un hospital públic (la maternitat de Pithiviers, a prop de París) el part a l’aigua i les sales de part semblants a la pròpia llar, fa més de 30 anys. És autor d’una desena de llibres, entre els quals destaquen El bebé es un mamífero, La cientificación del amor, La Cesárea; y més de 50 articles científics, traduits a 21 idiomes.

Es el fundador del Primal Health Research Centre, a Londres, centre de recerca per l’estudi del periode primal -des de la concepció fins al primer any de vida- i la salut i el comportament posterior a la vida.

Si us interessa l’autor, i per anar fent boca fins a la presentació d’aquests dos nous llibres, a la web de la Fundación Creavida hi ha una entrevista a l’autor anomenada Parirás con privacidad ben interessant!

Nube de etiquetas