Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Archivo para la Categoría "Bibliografia"

Presentació del llibre “Parir sin miedo”

imagen-21

Dormir sin lágrimas

El Nael (de 4 mesos i mig) no vol adormir-se de cap de les maneres.

Tot i dormir amb nosaltres, donar-li el pit al llit, gronxar-lo l’estona que faci falta, cantar-li etc. quan està massa cansat (passat de rosca que en dic jo) no hi ha manera d’adormir-lo. No vol adormir-se tot i està profundament cansat i es pot passar una hora sencera plorant.

Així que estic investigant i buscant experiències i consells.

Ja us vaig parlar del llibre del Carlos González i dels de la Laura Gutman i avui us parlaré del llibre DORMIR SIN LÁGRIMAS de la ROSA JOVÉ.

Los trastornos del sueño infantil son para muchos padres un verdadero problema, pero también lo son, por sus secuelas y efectos nocivos, algunos de los métodos de adiestramiento que se emplean para regular este proceso y lograr ¡por fin! que los niños duerman cuando sus padres así lo deciden.

En opinión de la autora de este libro, Rosa Jové, psicopediatra y especialista en el tema, «el sueño es un proceso evolutivo y todo niño sano va a dormir correctamente algún día». No hay que alterarlo, puesto que, en tanto que necesidad vital, «se sincronizará con nuestras necesidades en cada momento de nuestra vida».

Así pues, dejar a su hijo llorar no es la solución, porque cuando un bebé llora es que sufre y por lo tanto necesita atención; ni tampoco lo es prohibirle las canciones de cuna o impedirle que encuentre consuelo al compartir la cama con sus padres. No se trata, pues, de aplicar un método o unas normas de disciplina, sino de abordar las diferentes situaciones con afecto y comprensión. Ello nos conducirá, como se demuestra en este libro, a obtener unas noches más tranquilas tanto para los padres como para los hijos.

Como afirma en el prólogo Carlos González, también pediatra y autor de Mi niño no me come, «necesitábamos información seria y veraz para despejar esta maraña de mitos y prejuicios. Dormir sin lágrimas está llamado a convertirse en un clásico tanto para los padres como para los profesionales».

Article extret de la pàgina oficial del llibre Dormir sin Lágrimas

Si voleu tenir més informació, podeu mirar el següent documental sobre el son dels nens de l’Entre Línies de TV3 en el qual es compara el “mètode” proposat per Rosa Jové amb l’anomenat Duérmete Niño del Dr. Estivill. Us el recomano!

Proposta Bibliogràfica

Només n’he llegit les crítiques i ja m’ha cridat l’atenció així que, de moment, us el recomano i pregunto si algú l’ha llegit i què us sembla?

Es tracta del nou llibre del doctor Dr. Robert Mendelsohn

COMO CRIAR UN HIJO SANO (a pesar de los médicos)

En aquest llibre el Dr. Mendelsohn, conegut crític de la medicina tradicional, s’ocupa de la seva especialitat, la pediatria que va practicar i ensenyar durant 30 anys. Afirma que el pares, i no els metges, som els més qualificats per a determinar el grau de gravetat de les molèsties infantils i que podem i hem d’involucrar-nos en tot el que respecta a la salut d’aquests.

Dóna informació detallada sobre el diagnòstic i tractament de les malalties infantils afirmant que un 95% de les visites al consultori pediàtric son innecessàries i fins i tot perilloses.

Dona ènfasi en el fet que les mares, les àvies i la Mare Naruralesa son el millors metges i que la intervenció mèdica hauria de ser l’últim recurs.

Hi ha capítols sobre criança i desenvolupament, infància, refredats i grips, infeccions, problemes de visió i audició, nutrició, alergies, problemes de pell i emocionals.

Així que pinta força bé! Aviam si algú que l’hagi llegit pot donar-nos-en més informació!

Vacunes, realment necessàries?

Diftèria, Tetanus, Polio, Hepatitis, Xerampió…pinchazo.gif

Per la majoria de la població, les vacunes son un tema obligatòri i incuestionable. Ens han vacunat de ben petits i a l’escola, quan algú no es volia vacunar havia de fer-ne avís cada vegada que s’acostava alguna campanya de vacunació general.

En el mau cas, fins fa ben poc no m’havia plantejat el tema de la vacunació fins que m’he quedat embarassada. Fa uns anys que sento comentaris en contra d’aquesta pràctica sistemàtica i que conec gent que no ha estat vacunada o que ha decidit no vacunar als seus fills però no hi havia posat massa atenció, no m’afectava…

vacunacion.jpgSabia que la gent que decidia no vacunar els seus fills s’afronta a un vertader conflicte emocional i social i que se n’ha d’estar molt segur per a enfrontar-se a aquest mite tant arrelat a la societat contamporània, però en aquesta situació és en la que també et trobes quan, com jo, decideixes no medicar-te, optes per un part natural, ets crític amb el capitalisme o, en general, vas en contra del que està preestablert a la nostra societat.

Ara arriba el moment de pensar en vacunar el meu fill i per començar, em decideixo per un part natural, per la qual cosa, la primera vacuna de l’Hepatits B ja no li posaràn sense preguntar-m’ho. Aleshores comences a informar-te, des de la plena desconeixença, sobre què significa vacunar a un nadó i de fins a quin punt és necessari i comences a trobar a experts, cada vegada més, que hi estan en contra i plantegen els problemes derivats d’aquesta pràctica.

Comences a llegir

la pràctica de les vacunacions massives no només no porta avantatges sanitàries sino que a més a més és l’orígen de numerosos transtorns i malalties

(Curso sobre Infección, Inmunidad y vacunas)

Las vacunaciones sistemáticas son presentadas como uno de los logros más importantes de la medicina preventiva. Esta idea ha calado profundamente entre la población contribuyendo a la génesis del llamado “mito vacunal”, es decir, la creencia de que las epidemias han desaparecido o han sido controladas gracias a las vacunaciones y de que estas apenas tienen efectos adversos, pero existen suficientes indicios que hacen pensar que las vacunaciones pueden estar en la base del incremento de enfermedades como el asma, los síndromes autistas, las diabetes juveniles…

:: VACUNACIONES SISTEMÁTICAS EN CUESTIÓN. ¿Son realmente necesarias?
Autor: Juan Manuel Marín. Ed: Icaria

De totes maneres no acabo de trobar informació suficient, ni cap fòrum on es discuteixi el tema, ni cap curs… I segueixo esperant el curs de Migjorn on ens en parlaran, però el que passa és que és pel Gener i jo ja hauré parit…

Aviam si algú em dóna un cop de mà!!!

Més llibres de Laura Gutman

CRIANZA

Violencias invisibles y adicciones

fotocutres111.jpgAvui us voldria parlar del llibre que estic llegint actualment, el qual, com tots els de la Laura Gutman, m’està fascinant i m’està fent reflexionar moltíssim sobre la meva vida i la dels que m’envolten. Aquest llibre, com els anteriors (La Maternidad i El Encuentro con la propia sombra i Puerperios y otras exploraciones del alma femenina), m’està servint per a parar a mirar dins meu, m’activa i em porta a records i emocions passades, m’ajuda a escoltar-me i m’està fent replantejar molts aspectes de la meva manera de viure. És dur veure els errors que cometem i els han comès cap a nosaltres, sobre tot durant la nostra infantesa, però val la pena sentir aquest dolor per no permetre que es transformi en patiment i poder fer una mica de “neteja”.

Las cosas no son fáciles para nosotras, las mujeres, que debemos repartir nuestros esfuerzos entre la conquista del mundo profesional y seguir manteniendo nuestra entidad femenina dentro de la familia. Cuando, además, aparece un niño pequeño con necesidades básicas impostergables, demandando amor, brazos, paciencia, comprensión, leche, cuerpo, mirada y sostén, sentimos que la voracidad del bebé es exagerada y que no podemos abarcarlo todo. Si no comprendemos la angustia y desesperación que nos inunda, solemos recurrir a la solución más fácil dejando al niño en manos de otros.mama.jpg

Este libro propone recorrer honestamente nuestras historias personales para darnos cuenta de que la imposibilidad de rendirnos a las necesidades del bebé tiene razón de ser, ya que nosotras mismas provenimos de historias de carencias afectivas y desamparos; y para animarnos a realizar un trabajo de conciencia que puede generar una revolución en el vínculo entre madres e hijos.

Nube de etiquetas