Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Archivo para la Categoría "Embaràs conscient"

Pedagogía Waldorf

La pedagogia del fer, sentir, i pensar

El projecte educatiu La Font s’ha traslladat a Vic i està començant el procés d’homologació per aconseguir esdevenir una escola d’infantil i primària.

Text extret de la web de l’Associació de Centres Educatius Waldorf

La pedagogia Waldorf va néixer estretament lligada als destins i canvis del nostre segle. Poc després de la Primera Guerra Mundial (1919), entre convulsions socials i polítiques, Rudolf Steiner va rebre l’encàrrec de l’industrial Emil Molt d’organitzar i dirigir una escola lliure a Stuttgart per als fills i filles de tots els empleats de la seva fàbrica de cigarrets Waldorf. Rudolf Steiner va acceptar la invitació i va formar el primer grup de mestres del centre, dirigint durant cinc anys la nova escola, destinada a ser un model educatiu i social viu, segons la seva idea de la Triformació de l‘Organisme Social.

Segons ell,

l’educació ha de dur-se a terme com un obrar artístic, en un ambient lliure i creador. El seu funcionament ha de basar-se en una amistosa col·laboració entre mestres i pares ja que els alumnes seran sempre el centre de tota l’activitat.

L’escola Waldorf és una escola del present i per al futur que es recolza en el desenvolupament evolutiu de l’infant, partint d’una herència cultural mil·lenària però sempre adaptant-se a les exigències de la vida moderna. És una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d’una contínua renovació de la societat. La idea d’utilitzar l’art d’educar com fonament d’una verdadera renovació social, és present sempre en la pedagogia Waldorf.

Els mestres eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements intel·lectius, artístics i pràctic-manuals. En les seves reunions setmanals de claustre sotmeten el seu treball a una profunda anàlisi en una permanent formació i renovació professional. Aquestes escoles, no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l’èmfasi de la individualitat.

El model de la primera Escola Waldorf de Stuttgart, creada el 1919, va trobar un ampli eco a Alemanya i als països veïns. Les jornades pedagògiques organitzades per Rudolf Steiner a partir de 1923 i les conferències que els seus mestres van anar donant, van tenir com a resultat l’aparició de moltes altres escoles a Holanda, Anglaterra, Suïssa i Alemanya. Amb la Segona Guerra Mundial van ser tancades totes les escoles, però el 1945 va poder constatar-se que aquesta gran idea pedagògica havia continuat estenent-se en la clandestinitat.

Actualment existeixen més de 2.000 escoles d’educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d’educació infantil a més de 90 països, tant en les zones menys afavorides: Brasil, Equador, Colòmbia, Perú, com en els països mes desenvolupats: Suècia, EUA, Canadà i Austràlia. L’accés a aquestes escoles és lliure, ja que s’admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós.

A Espanya hi ha gairebé una vintena d’iniciatives Waldorf que formen part de l’ASSOCIACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS WALDORF D’ESPANYA. A Las Rozas de Madrid es troba l’Escola Lliure Micael, que compta amb una escola d’educació infantil, primària i secundària. Actualment està en execució el projecte de Batxillerat. Igualment a Aravaca (Madrid), a Bellaterra (Barcelona) i a Benidorm (Alacant) han començat noves escoles d’educació primària. A més, hi ha projectes per crear nous centres d’educació infantil i primària a Vic, Vallgorguina, Oviedo, València, La Corunya, Segòvia, Cadis, Màlaga, Granada…

Como influye la forma de nacer en la persona y la sociedad

“Hace pocos años que sabemos que los bebés sienten, y por tanto gozan
o sufren dentro del claustro materno y cuando están naciendo.
Hasta el año 1985, se intervenía quirúrgicamente a los recién nacidos
sin anestesia, porque creían que no sentían dolor físico.
A nadie se le pasaba por la cabeza que tuvieran emociones”
Ángeles Hinojosa

http://www.elblogalternativo.com/2009/06/07/angeles-hinojosa-y-como-influye-la-forma-de-nacer-en-la-persona-y-la-sociedad-22/.

Nou grup de Llevadores a Barcelona

Néixer a casa, grup de llevadores

El naixement és un esdeveniment sagrat i únic que mereix un acompanyament respectuós dins d’un entorn íntim. Som un grup de quatre llevadores, unides pel desig de donar la millor benvinguda possible als nadons a aquest món: el part a casa.

Seguim el vostre embaràs des de la perspectiva que un embaràs és una situació saludable. Les visites de control serveixen per a informar, desangoixar i oferir solucions senzilles per aquelles petites molèsties que puguin aparèixer i sobre tot per parlar i crear el vincle necessari de confiança que farà que després el part flueixi.

Estem disponibles per a resoldre qualsevol dubte o problema que pugueu tenir durant tot el procés de embaràs part i postpart.
Durant el temps acordat estem de guàrdia per atendre el treball de part fins que neixi el vostre nadó.

Durant el part la nostra tasca és la d’ acompanyar el procés sense interferir, vigilant que no aparegui cap signe de perill i ajudar a crear el millor ambient pel naixement. (más…)

Las Voces Olvidadas

El camino hacia la maternidad tiene muchos senderos y nuestra sociedad acostumbra a hablar sólo de los que terminan con un nacimiento sin dificultades y llevado a término con el que los “profesionales” han decidido que es el tiempo esperado.

Por el camino, muchas mujeres han vivido en silencio muchas experiencias dolorosas, más difíciles de sobrellevar cuando, encima, no se pueden expresar y por lo que a menudo se recibe muy poco soporte.

No siempre una se queda embarazada cuando ni como quiere, no siempre los embarazos son tan fáciles como nos habían contado y en muchos casos, muchos más de los que somos conscientes, no terminan con un parto fácil y con un bebé en brazos.

La maternidad es un camino difícil y todas las mujeres tendríamos que tener soporte, ayuda, consuelo y cariño para poder aprender de cada una de las etapas que nos toca vivir. Incluso en las que lo que está pasando no es como nos gustaría que pasara.


El primer paso es poder hablar de estas experiencias abiertamente y eso es lo que proponen estas cuatro autoras al hablar de la experiencia de la pérdida de un bebé en las primeras semanas de gestación. Hablan de duelo, de soledad, de frustración, pero también de amor, de camino, de rituales de despedida, de sanación.

Las Voces Olvidadas | Comprar en Tienda Online de Venta por Internet. Libros y Revistas Editorial OB STARE.

GRUPO DE CANTO PRENTAL

GRUPO DE CANTO PRENTAL O ARTETERAPIA PARA EMBARAZADAS…
Estás embarazada y te apetece formar parte de un grupo de canto prenatal o de arteterapia?
haz click en el enlace:
http://kebuskas.blogspot.com/2010/11/tomando-en-consideracion-que-el-ser.html

 

“Durante esta etapa, que es la más apropiada, la futura madre debe integrarse a actividades que ennoblecen el espíritu, como la conformación de grupos corales o su asistencia a conciertos, exposiciones de pintura y otras que determinarán que el nuevo ser crezca y se desarrolle en armonía y reduzca los temores hacia la vida”. (más…)

Curs d’Embaràs Conscient

Adjunto el programa d’un curs que m’ha semblat molt interessant. M’ha arribat a través de gent de confiança però la veritat és que no en conec res més del que aqui us comento. Aviam si alguna de vosaltres podeu aportar-ne alguna cosa més!!



Contingut del curs

Segon Embaràs

Un embaràs sempre és extraordinari, especialment si et permets conectar amb la meravella de l’experiència que és estar acollint una nova vida dintre teu. Saber que allò que notes dins les teves entranyes és una personeta que, increïblement, ho sap tot, no cal que ningú li ensenyi com fer-se un cos perfecte i que decideix fins quan necessita/vol estar en aquest espai i marca el moment exacte en que començarà el seu neixament. És un miracle de la naturalesa!

El meu primer embaràs, com ja he comentat moltes vegades, vaig tenir la sort de poder disfrutar-lo de manera molt especial i, tot i perdre’m en les pors que creava la meva poderosa ment, vaig poder permetre’m sentir i notar, com el Nael vivia la primera part de la seva vida.

En aquest embaràs, la cosa està sent una mica diferent. Continuo posant tota la atenció que puc en la vida que s’està gestant dins meu però la meva dedicació continua essent, quasi plena, cap al meu primer fill i és clar, això fa que no pugui parlar tant amb l’Ainara, anar a la piscina, fer-me fregues pensant en ella, meditar per comunicar-m’hi, observar el meu cos… i tot allò que en el primer si que vaig fer.

De totes maneres, estic vivint unes diferències molt importants entre aquest i el primer embaràs i, no sé si m’equivoco, però aquesta vegada sento molt més clarament què està passant en cada moment dintre meu i entenc molt millor les necessitats d’aquesta petitona que ja comença a demanar molt explícitament.

A part de créixer-me la panxa molt més aviat que en el primer, cap a les 14 setmanes, ja podia notar els seus moviments clarament i ara, que encara em queden dos mesos per parir, els moviments estant tant marcats com en la última setmana de l’altra embaràs. És una passada com s’arriba a moure i com tinc de clar quina part del seu cos està movent en cada moment: noto com em clava els talons amb força, com mou les mans i els dits rascant-me, quan s’estira, quan treu el cul i apreta i quan té singlot. És molt impressionant!

A part dels símptomes físics, evidentment, també hi ha els emocionals ja que, tot i no venir-me de nou, en aquest embaràs també estic, com dic jo, “com una cabra”! La meva capacitat mental, que valoro però que a la vegada és la meva trampa, torna a estar en baixa forma, m’oblido de les coses, em costa evaluar pros i contres… A més, les emocions estan a flor de pell, totes, i, si no hi poso consciència, el meu estat d’ànim fluctua com si anés amb vaixell. Però tot això és molt semblant al primer embaràs.

En canvi, per una banda em sento molt més segura respecte al part i sobre el benestar de l’Ainara, però per l’altra, sobretot durant els primer mesos, hi havia una por que em rondava contínuament. Em sentia que no podria sentir per ningú l’estimació que sento pel meu primer fill i, per tant, tenía pànic a sentir un “rebuig” cap a aquest segon fill. Però la natura és sàvia i per això (entre moltes altres raons) ens concedeix quasi deu mesos per a poder païr aquest gran aconteixament i ara, estic seguríssima que tornaré a enamorar-me de la meva petita com ho vaig fer del Nael i que podré tornar a meravellar-me de la seva perfecció, de la seva olor, tacte, del seu desenvolupament sense cansar-me de mirar-me-la durant hores i hores.

Nube de etiquetas