Espai on poder compartir, mares i pares, una de les experiències més importants de la nostra vida: tenir un fill/a

Aquest proper mes d’octubre començarà a l’Espai per als Infants La Font (Seminari de Vic. Ronda Camprodón 2) la segona edició del curs de Reflexologia Podal Infantil dirigit a pares, mares, avis, avies i totes aquelles persones que estiguin cuidant infants.

El curs, que consta de 6 sessions de 2 hores, té com a objectiu donar eines per tal de poder fer-nos responsables i partíceps de la salut física i emocional dels nostres petits i petites, ajudar-los en les dolències més comunes de la infantesa (còlics, grips, gastroenteritis), aprendre la importància de la capacitat d’autocuració del cos, potenciar el vincle dels infants amb les mares i pares: atenció, contacte, mirada, escolta, exclusivitat…
La reflexologia és una tècnica segura i agradable de manipulació i massatge a diferents punts o zones dels peus (àrees reflexes que es corresponen amb totes les glàndules, òrgans i parts del cos) i que permet fer cures paliatives d’afeccions i símptomes diversos. La reflexologia activa la pròpia capacitat curativa del cos, millorant el flux sanguini i linfàtic, armonitzant les alteracions de l’organisme i facilitant l’expulsió de toxines i els infants en son summament receptius.

Les inscripcions es faran fins al 30 de setembre trucant al 644508531 o enviant un correu a ariadna.tremoleda@gmail.com

Us convidem a participar i a fer-ne difusió a totes aquelles persones que penseu puguin estar-hi interessades!

ORGANITZA

Anuncios

Pedagogía Waldorf

La pedagogia del fer, sentir, i pensar

El projecte educatiu La Font s’ha traslladat a Vic i està començant el procés d’homologació per aconseguir esdevenir una escola d’infantil i primària.

Text extret de la web de l’Associació de Centres Educatius Waldorf

La pedagogia Waldorf va néixer estretament lligada als destins i canvis del nostre segle. Poc després de la Primera Guerra Mundial (1919), entre convulsions socials i polítiques, Rudolf Steiner va rebre l’encàrrec de l’industrial Emil Molt d’organitzar i dirigir una escola lliure a Stuttgart per als fills i filles de tots els empleats de la seva fàbrica de cigarrets Waldorf. Rudolf Steiner va acceptar la invitació i va formar el primer grup de mestres del centre, dirigint durant cinc anys la nova escola, destinada a ser un model educatiu i social viu, segons la seva idea de la Triformació de l‘Organisme Social.

Segons ell,

l’educació ha de dur-se a terme com un obrar artístic, en un ambient lliure i creador. El seu funcionament ha de basar-se en una amistosa col·laboració entre mestres i pares ja que els alumnes seran sempre el centre de tota l’activitat.

L’escola Waldorf és una escola del present i per al futur que es recolza en el desenvolupament evolutiu de l’infant, partint d’una herència cultural mil·lenària però sempre adaptant-se a les exigències de la vida moderna. És una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d’una contínua renovació de la societat. La idea d’utilitzar l’art d’educar com fonament d’una verdadera renovació social, és present sempre en la pedagogia Waldorf.

Els mestres eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements intel·lectius, artístics i pràctic-manuals. En les seves reunions setmanals de claustre sotmeten el seu treball a una profunda anàlisi en una permanent formació i renovació professional. Aquestes escoles, no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l’èmfasi de la individualitat.

El model de la primera Escola Waldorf de Stuttgart, creada el 1919, va trobar un ampli eco a Alemanya i als països veïns. Les jornades pedagògiques organitzades per Rudolf Steiner a partir de 1923 i les conferències que els seus mestres van anar donant, van tenir com a resultat l’aparició de moltes altres escoles a Holanda, Anglaterra, Suïssa i Alemanya. Amb la Segona Guerra Mundial van ser tancades totes les escoles, però el 1945 va poder constatar-se que aquesta gran idea pedagògica havia continuat estenent-se en la clandestinitat.

Actualment existeixen més de 2.000 escoles d’educació primària, secundària i batxillerat Waldorf i més de 1.900 escoles d’educació infantil a més de 90 països, tant en les zones menys afavorides: Brasil, Equador, Colòmbia, Perú, com en els països mes desenvolupats: Suècia, EUA, Canadà i Austràlia. L’accés a aquestes escoles és lliure, ja que s’admet qualsevol tipus d’infant, sigui quin sigui el seu origen cultural, social, econòmic o religiós.

A Espanya hi ha gairebé una vintena d’iniciatives Waldorf que formen part de l’ASSOCIACIÓ DE CENTRES EDUCATIUS WALDORF D’ESPANYA. A Las Rozas de Madrid es troba l’Escola Lliure Micael, que compta amb una escola d’educació infantil, primària i secundària. Actualment està en execució el projecte de Batxillerat. Igualment a Aravaca (Madrid), a Bellaterra (Barcelona) i a Benidorm (Alacant) han començat noves escoles d’educació primària. A més, hi ha projectes per crear nous centres d’educació infantil i primària a Vic, Vallgorguina, Oviedo, València, La Corunya, Segòvia, Cadis, Màlaga, Granada…

Educar la mente y el espíritu

Hemos olvidado que el aprendizaje es algo innato en todos los humanos, un proceso que se realiza por imitación y juego. La alegría y la felicidad deben estar presentes en cada momento de los primeros años, no únicamente en las horas de recreo. La felicidad debe formar parte del cualquier proceso, no del éxito final.

Sergi Caballero
No puc estar més d’acord amb aquest article! Us el recomano especialment!

Educar la mente y el espíritu.

Aquest mes d’octubre comencem un grup de suport a la criança conscient a Barcelona al barri de Gràcia.

Aquesta vegada el grup va especialment dirigit a mares, pares, avis, àvies, professionals de l’educació i a totes aquelles persones que estiguin acompanyant a infants en el seu camí per la vida i que vulguin fer-ho d’una manera una mica més conscient.
Quan comences a adoptar un compromís personal en relació amb l’autoconeixement, cada vegada veus més clar que no solament ens hem de saber cuidar, sinó també saber cuidar als que tenim més aprop, i conseqüentment i d’una forma molt especial als fills i filles, al INFANTS.

Serà un espai on poder compartir les nostres experiències, desitjos, temors, expectatives,….i molt més, amb l’acompanyament de Maruja González (mare i terapeuta Gestàltica), Ariadna Tremoleda (mare, terapeuta formada en reflexologia podal integrativa, teràpia floral, massatge infantil i autora del blog lesdoules.wordpress.com) i altres professionals del sector de l’ensenyament, l’alimentació i l’ecologia.

El grup es dividirà en quatre mòduls independents i no vinculants i ens trobarem dos divendres al mes de 18 a 21h (a continuació adjunto el calendari).

Espero que us agradi la idea i que ho feu arribar a tothom amb qui hagueu pensat mentre ho llegiu.

Si voleu rebre el tríptic, tenir-ne més informació o inscriure’s al curs podeu fer-ho al meu correu (ariadna.tremoleda@gmail.com) o al telèfon 644508531 Lee el resto de esta entrada »

Com pot ser que una persona tant incompetent, mentidera, poc científica, pessetera i promotora del maltracte infantil encara tingui veu en el mon de la criança?
Gràcies Ibone per aquest article!

Ibone Olza

Hará ya unos quince años que cayó en mis manos el primer y único texto de Estivill que  he leído. Era una versión resumida del famoso libro Duérmete niño que, como no era de extrañar, nos regalaba a los médicos un laboratorio farmacéutico. Incluía estos consejos para madres y padres de bebés:

“…lo lógico es que llore, grite, vomite, patalee, diga “sed”, “hambre”, “pupa”, “no te quiero”…lo que sea con tal de conseguir que os dobleguéis, pero ni os inmutéis…Y si os cuesta mucho, pensad que lo estáis haciendo por su salud y la de toda la familia…” “…lo más probable es que en ese momento esté llorando a moco tendido…ni caso. Seguid hablando como si nada…”.

A un niño vomitar no le cuesta mucho, y aunque se de golpes –cosa que en principio os puede alarmar y con razón- no llegará a hacerse daño y lo dejará correr tan pronto entienda que vosotros…

Ver la entrada original 1.570 palabras más

El apego es el vínculo emocional que desarrolla el niño con sus padres (o cuidadores) y que le proporciona la seguridad emocional indispensable para un buen desarrollo de la personalidad.

EL VÍNCULO EN EL MUNDO ANIMAL
El vínculo entre los padres y sus hijos se produce en la mayoría de las especies animales:
En 1935 Konrad Lorenz, observador de animales, demostró que existía una conexión innata entre las aves recién nacidas y una figura materna. En su estudio con patos y gansos descubrió que estas aves se vinculaban con el primer ser vivo que veían al salir del cascarón y a partir de entonces lo consideraban su madre. A esto se le denomina impronta y sucede en especies en las que nacen muchas crías y estas deben apegarse inmediatamente a una figura adulta que les surta de alimento y protección. Hay que destacar que esta impronta se establece en un periodo determinado, pasado el cual, el recién nacido no se apegará a ninguna figura.
En el caso de los mamíferos también existe un periodo crítico en el que se puede activar el vínculo. En los primeros minutos tras el parto, la madre debe tener contacto con el recién nacido a fin de que fijen su olor y aspecto. Si no es así, rechazaran a la cría.
En los humanos y otros primates, la biología del vínculo es más difícil de analizar.

EL APEGO EN LOS HUMANOS
En sus inicios, el psiquiatra Sigmund Freud atribuía ese vínculo a aspectos puramente “nutricionales”. Freud afirmaba que el lazo lo establecía el bebé al engancharse al pecho y la madre respondía a esta acción.
Posteriormente, otros científicos afirmaron que era el hambre, el alivio del dolor o la incomodidad lo que provocaba el apego entre madres e hijos. El bebé era el responsable de iniciar y mantener el vínculo, mientras la madre respondía y se sentía bien al poder satisfacer las necesidades de su bebe.

Per llegir l’article complert:

El Apego » Criar con Apego.

Nube de etiquetas